Noticia publicada a la web el 10/28/2024 11:03:33 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Blanes compleix el 229è Vot de Vila, una tradició del 1795 que cada any renoven l’Ajuntament i l’Obreria del Vilar
El Santuari ha acollit aquest diumenge el compliment de la prometença del segle XVIII, una de les més longeves que es conserva a territori gironí, a càrrec de l’alcalde, Jordi Hernández
Aquest cap de setmana Blanes ha donat compliment a una de les tradicions més antigues que es conserven en aquest municipi on comença la Costa Brava: el Vot de Vila. L’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, es va encarregar ahir diumenge de renovar la prometença que data del segle XVIII, feta pels devots de la Verge del Vilar davant la temença que hi hagués una invasió de les tropes franceses que estaven avançant perillosament en direcció a la població.
L'alcalde de Blanes, Jordi Hernández, renovant el Vot de Vila
aquest passat diumenge al Santuari del Vilar La renovació que s’ha fet aquest 2024 significa que ja s’ha renovat el 229è Vot de Vila, ja que inclús durant la COVID es va perpetuar telemàticament. Aquesta tradició és una de les més longeves que encara continua vigent arreu del territori gironí. Fidel a aquesta tradició, que no s’ha volgut perdre, l’Ajuntament de Blanes i l’Obreria del Vilar van renovar-la on toca: al Santuari del Vilar.
La lectura del Vot de Vila és el moment més destacat que s’emmarca en l’Aplec de Sant Rafel celebrat ahir. Manté tota l’essència del què va ser, tot i el pas del temps, per mantenir viva la prometença feta fa més des dos segles enrere. La tradició va arrencar el 24 d’octubre de l’any 1795, quan es va fer per primera vegada. Com dèiem, queden ben pocs indrets on encara es mantingui de manera tan fidel, ja no tan sols a comarques gironines, sinó també arreu del territori català.
Lectura del Vot de Vila original del segle XVIII
La celebració de l’Aplec de Sant Rafel s’enceta justament amb la lectura del Vot de Vila, que aquest 2024 s’ha encarregat de renovar l’alcalde, Jordi Hernández, per segona vegada en aquest mandat. L’aplec està organitzat de manera conjunta per l’Ajuntament de Blanes i l’Obreria del Vilar, que té cura del manteniment del santuari.
Investit de la oficialitat i transcendència que s’ha conservat fins a l’actualitat, l’acte el presideix l’alcalde de Blanes acompanyat dels regidors i regidores situats al costat dret de l’altar. Per la seva banda, els membres de l’Obreria del Vilar seuen just al seu davant, al costat esquerra de l’altar. El text que s’encarrega de llegir el batlle de Blanes narra tot el què va passar llavors a mode d’acta notarial, que conserva tota l’essència dels escrits i el llenguatge del segle XVIII.
Al començament del text es recorda: “Atenent que el passat any mil set-cents noranta-quatre, en ocasió de trobar-nos amb continus sobresalts per temor dels francesos (que entre les moltes insolències que cometien profanaven esglésies, ultratjaven les imatges i cometien atrocitats en les hisendes, honres i vides), tenint fundats recels de què arribessin a aquest terme i Vila, trobant-se ja amos de la fortalesa de Figueres, acudiren els tres cossos i poble al poderós patrocini de Maria Santíssima (a la qual ha conferit Déu el poder d’exterminar totes les heretgies en tot l’Univers món)”.
El text segueix descrivint la situació i la prometença que se li va fer a la Verge del Vilar a l’haver protegit la població de l’atac dels francesos i declara: “Com la condició del vot o prometença ja –gràcies a Déu- s’ha verificat concedint-nos el Senyor misericordiosament la pau amb la què quedem segurs a les nostres cases, lliures dels temors i recels que ens amenaçaven (...). Aquesta parròquia de Blanes, agraïda i congregada com està dit en la parroquial església dona principi al compliment d’aquella vot o prometença”.
Ofrena Floral a la imatge de Sant Rafel i celebració religiosa
El què també s’ha incorporat aquests darrers anys ha estat que, abans de la lectura del Vot de Vila, l’alcalde i l’Eulàlia, una de les membres de la Obreria del Vilar, van dipositar un centre de flors als peus de la imatge de Sant Rafel, que presideix un lateral de l’ermita. El dia que es va llegir el vot, l’any 1795, va coincidir amb la celebració de Sant Rafel, venerat també al santuari.
Després que l’alcalde va renovar el vot, la cerimònia va continuar amb una missa concelebrada pels rectors de Blanes, i finalment els membres de l’Obreria del Vilar van oferir un aperitiu al porxo del Santuari. Amb l’objectiu de facilitar l’accés des de Blanes a tothom qui volgués assistir a l’Aplec de Sant Rafel, l’Ajuntament de Blanes va organitzar un servei d’autocar gratuït d’anada i tornada des de la Plaça Catalunya, amb parades a la Terminal d’Autobusos i Ca la Guidó.
Abans que va començar tot plegat, aquest 2024 es va introduir un petit canvi, però molt sentit per qui el va protagonitzar. Es tractava d’una devota del Santuari del Vilar, la Juanita, va llegir una poesia feta per ella, dedicada a la Verge del Vilar.
Origen bicentenari de la tradició de l’Aplec Votiu de Sant Rafel
Els fets que van originar el naixement d’aquest costum es remunten a l’any 1794, pel temor de l’arribada a Blanes de les tropes franceses. Els devots de la Mare de Déu del Vilar es van endur la imatge del Santuari a la Parròquia Santa Maria per protegir-la, i van prometre a la verge que, si els salvava de l’amenaça de la invasió, assistirien de nou cada any al Vilar per renovar la prometença, el què es coneix com el Vot de Vila, per agrair-li aquesta intercessió.
Un cop passat el perill, el 24 d’octubre de 1795, van retornar la imatge al Santuari del Vilar i, en compliment de la prometença, van llegir el Vot de Vila per primera vegada amb el compromís de seguir perpetuant-ho any rere any. La raó per la qual també es coneix com L’Aplec de Sant Rafel és perquè el dia en que es va llegir el vot se celebrava Sant Rafel, la imatge del qual presideix un lateral de l’ermita.
Els llibres d’història expliquen que el solemne acte per iniciar la tradició del Vot de Vila es va encetar amb una processó per portar la imatge al seu propi temple. Fins que no va ser al seu lloc original, la van escortar representants de l’església i membres de l’Ajuntament de Blanes. Perquè en quedés constància, a més, van demanar al llavors notari de Blanes, Manel Miralbell, que aixequés acta dels fets.